Filla d'una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat. En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple "aficionada", paraula que esdevindria grata a l'escriptora a l'hora de definir-se. Les primeres experiències corresponen al camp de la poesia i del teatre. Fruit d'aquesta etapa són el monòleg La infanticida i el poema El llibre nou, amb què es féu conèixer als Jocs Florals d'Olot del 1898; els reculls El cant dels mesos (1901), on es troben els seus poemes més reeixits, i El llibre blanc (1905), així com diverses peces de teatre, que foren recollides a Quatre monòlegs (1902) i a Teatre inèdit (1967). Tot i que el teatre fou una de les grans passions de l'escriptora, no ha despertat un interès excessiu. Víctor Català és una dels millors prosistes de la literatura catalana de tots els temps i la seva obra ha exercit una influència decisiva en el desenvolupament de la narrativa del s. XX que desenvolupà en quatre etapes: 1/ tres reculls de narracions Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), la seva obra cabdal; 2/ la formada per la novel·la Un film (3 000 metres) (1919) i els contes de La Mare Balena(1920); 3/ les narracions Marines (1928) i Contrallums (1930) —un dels millors reculls—; i, finalment, 4/ per la Vida mòlta (1949) i Jubileu (1951). Fugint del realisme i de l'objectivitat científics, d'influència francesa, Caterina Albert creà un univers totalment mític, però dotat alhora de realitat, força i vivesa. El caràcter negre, brutal i apocalíptic d'aquest ambient imaginat contrasta amb l'existència de l'autora, que s'esforçà a divulgar d'ella mateixa una imatge de dona alegre i espontània. En la seva narrativa, el tret essencial de la qual és el caràcter marcadament asocial, presenta un paisatge rural esquerp i caòtic en el qual l'home, en general dolent i feble, viu radicalment sol i abocat al fatalisme. Les situacions presentades són sovint casos límit que desemboquen en morts violentes i cruels, que l'autora descriu d'una manera freda i distanciada, amb pinzellades d'humor negre.